Twitter

Debido a un error, posiblemente de latencia en la conexión a Twitter, los tweets del usuario no pueden mostrarse.

Ana Diosdado, Premi Max d’Honor 2013

 

 

El comitè organitzador dels Premis Max de les Arts Escèniques concedeix per unanimitat el Premi Max d'Honor 2013 a Ana Diosdado en la XVI edició dels guardons impulsats per la Fundació Autor de la SGAE, per ser una de les dramaturgues més importants de l'escena contemporània espanyola. Ana Diosdado rebrà el guardó el proper 13 de maig en el marc de la gala de lliurament que se celebrarà a les Naves del Español, Matadero-Madrid. «És una gran alegria. En els premis sempre penso que hi ha altres persones que s’ho mereixen. En aquest cas m'ha tocat a mi. I és bonic que siguin els meus companys de professió els qui m'han reconegut amb aquesta distinció», manifesta Ana Diosdado (prem aquí per a veure l’entrevista).

 

La dramaturga Ana Isabel Álvarez-Diosdado Gisbert va néixer a Buenos Aires l’any 1938 i té la doble nacionalitat, argentina i espanyola. Filla d'actors i fillola de l'actriu Margarita Xirgu, va debutar en el món de la interpretació amb només cinc anys, però la seva vocació literària era més forta. Després de publicar En cualquier lugar, no importa cuándo l’any 1965, amb la qual va ser finalista al Premi Planeta, el 1970, es va revelar com a autora dramàtica amb la seva primera obra Olvida los tambores, amb la qual va guanyar el Premi Maite i el Foro Teatral.

 

El 1972 va estrenar El Okapi i el 1973 va aconseguir el Premi Fastenrath de la Real Acadèmia Espanyola (RAE) amb Usted también podrá disfrutar de ella, per la innovació en el llenguatge dels personatges. El 1974 va estrenar el seu drama històric hubiese buen señor amb el títol de Los Comuneros al Teatre María Guerrero de Madrid i, dos anys després, va abordar la seva primera experiència en la direcció escènica amb Y de Cachemira chales al Teatre Valle-Inclán de Madrid.

 

En 1986 va escriure la novel·la Los ochenta son nuestros i el 1988 en va estrenar la seva versió teatral. El text, un retrat de la societat espanyola en l'època de la transició, va tenir una gran repercussió. A Espanya la va dirigir Jesús Puente i a Argentina –amb el títol Los noventa son nuestros-, Carlos Gandolfo. L’any 2010 el director Antonio del Real la va tornar a portar a escena a diferents ciutats del nostre país amb, novament, èxit de públic.

 

Ana Diosdado és autora també de Cristal de bohemia (1994), Decíamos ayer (1997) i El chico del violín -estrenada amb el títol comercial de La última aventura (1999)-, entre d’altres textos dramàtics. Al llarg de la seva trajectòria ha adaptat també obres de grans noms d'autors estrangers com Peter Ustinov, Henrik Ibsen, Tennessee Williams o Oscar Wilde.

 

En 2005 va tornar a pujar a l’escenari per a representar el monòleg Óscar o la felicidad de existir, adaptació d'un text d'Eric-Emmanuel Schmitt. Entre els seus projectes actuals hi ha escriure una obra sobre Margarita Xirgu i una novel·la sobre Joana d'Arc. Recentment, Patricia O’ Connor ha adaptat Usted también podrá disfrutar de ella, que ha dirigit Sam Walters a Londres, una mostra més que les seves obres estan molt presents per als seus contemporanis.

 

A la televisió ha estat guionista de tres exitoses sèries: Juan y Manuela (1974), Anillos de oro (1983) i Segunda enseñanza (1986), i també, en els tres casos, com a actriu principal. Anillos de oro va rebre diversos premis a Espanya i a Llatinoamèrica i Segunda enseñanza va ser seleccionada a Estats Units com una de les deu millors sèries estrangeres de l'any. A més del Maite, el Foro Teatral i el Fastenrath, ha rebut el Fotograma de Plata, el Mar del Plata i la Medalla d'Or de Valladolid. Col·laboradora habitual a diferents mitjans com a Diario 16 o ABC, ha estat l'única dona que ha ocupat el càrrec de presidenta de la SGAE, el qual va exercir des de 2001 fins al 2007.

 

Anteriors premiats

En els anys anteriors el guardó ha estat per a Julia Gutiérrez Caba (2012); José Monleón (2011); Josep Maria Benet i Jornet (2010); Miguel Narros (2009); Víctor Ullate (2008); Fernando Arrabal (2007); Pilar López (2006);  José Rodríguez Méndez (2005); Francisco Nieva (2004); Alfonso Sastre (2003); José Tamayo (2002); Antonio Gala (2001); Adolfo Marsillach (2000); Antonio Buero Vallejo (1999) i el Teatro La Zarzuela (1998).

 

Sis premis especials

A més de les 23 categories a concurs, els Premis Max atorguen un total de sis premis especials: el Premi d’Honor, el Premi Iberoamericà i el Premi Noves Tendències, per designació directa del Comitè Organitzador; el Max de la Crítica i el Max a l’Espectacle Revelació, que decidiran els jurats respectius, així com l’Aficionat, que atorgarà el Comitè Organitzador un cop estudiades les diferents propostes rebudes i que s’ha incorporat aquest any per primer cop amb l’objectiu de reconèixer la trajectòria d’una persona o entitat pública o privada en l’àmbit amateur que hagi contribuït al foment de nous públics, a la difusió de la creació dramàtica i a l’impuls dels professionals del futur.

 

Els Premis Max, amb un guardó dissenyat pel poeta i artista plàstic Joan Brossa (Barcelona, 1919-1999), impulsor d’un dels col·lectius renovadors de l’art espanyol de postguerra, s’han consolidat aquests darrers anys com el reconeixement més ampli en l’àmbit de les arts escèniques a l’Estat espanyol, atès que el cos electoral està integrat pels mateixos professionals del teatre i la dansa, un senyal més de la seva indiscutible singularitat.

 

Aquest caràcter democràtic i coral, essència del món escènic, té una continuació en l’elecció de la ciutat on se celebren des del seu origen el 1998: Madrid, Barcelona, Sevilla, Bilbao, València, Vigo, Saragossa, Guadalajara, Las Palmas de Gran Canaria i Còrdova han organitzat els guardons fins ara. Enguany serà la ciutat de Madrid la que acollirà la cerimònia de la XVI edició dels Premis Max de les Arts Escèniques, el proper 13 de maig de 2013.